Des del Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I, i en col·laboració amb investigadors d’altres universitats, estem organitzant el Congrés Internacional LA LITERATURA EN SOCIETAT ALS SEGLES XV-XVI: AUTORS, LECTORS I IMPREMTA, que se celebrarà del 22 al 24 d’octubre de 2026 a la Universitat Jaume I. Aquells qui vulguen participar-hi, ja poden consultar la primera circular.
Aquest congrés es proposa analitzar la literatura d’aquesta època des d’una perspectiva social que tinga en compte els àmbits de socialització de la literatura (cenacles d’autors o de lectors, certàmens o efemèrides lligades a les ciutats o a les corts reials o nobiliàries), però que no deixe de considerar els esdeveniments històrics, les transformacions d’abast ideològic i els canvis tècnics que afectaren la transmissió de la literatura. En aquest darrer aspecte, sens dubte, cal destacar la impremta com una eina que va canviar substancialment el mercat del llibre, però que al mateix temps va evolucionar considerablement des dels seus inicis a mitjan segle XV fins al final del segle XVI. En efecte, durant aquesta etapa marcada per la controvèrsia religiosa i ideològica arreu d’Europa, la impremta també es va veure influïda per factors socials i ideològics. Gràcies a la impressió massiva, moltes obres van gaudir d’un mercat més ampli i divers; i d’aquesta manera la literatura va esdevenir el reflex d’una època de grans canvis socials i culturals. Aquesta progressiva diversificació del mercat editorial es va ampliar encara més al llarg del segle XVI, amb la consolidació de productes literaris dirigits a un espectre més ampli de la societat de l’època, sense distincions de classes, com es pot comprovar en una part de la literatura devota, o en els plecs solts, fulls volants, cartells i altres menuderies de la impremta de l’època.
Aquest congrés vol ser un fòrum d’investigació i diàleg entorn de la literatura com a espill d’una època i una societat. La tradició hispànica, en galaicoportuguès, en castellà, en català o en llatí, hi té un pes molt rellevant, però no s’exclouen altres tradicions lingüístiques o geogràfiques que puguen enriquir aquest panorama. Entre les línies que es desenvoluparan en aquesta ocasió, i sense excloure qualsevol proposta relacionada amb el tema principal, es poden comptar les següents:
- Els certàmens literaris, els debats i les obres col·lectives. Des de la col·laboració, el joc entre iguals, l’emulació o la controvèrsia, molts escrits de l’època van nàixer d’aquesta voluntat d’aplegar autors en un mateix context o fins i tot en una mateixa creació literària. La literatura participativa no és nova en la història de la literatura universal. En el nostre cas, serà suficient recordar l’existència d’obres de debat en la poesia trobadoresca i el posterior reviscolament d’aquest tipus d’obres gràcies, entre d’altres, als certàmens tolosans. A partir del segle XV aquesta literatura de participació esdevé una literatura de socialització, en el sentit que escriptors, autoritats o confraries crearen en molts casos uns espais on mostrar les aptituds dels rimaires; això —és clar— quan no hi havia ja un centre de referència, com ara una cort reial o nobiliària.
- Impremta i societat. Cal posar èmfasi en una gran diversitat de relacions entre impressors, llibreters, escriptors, mecenes, dedicataris i lectors. A més, aquest període coincideix amb el naixement i la consolidació de la literatura popular a través de les obres i formats de menor entitat física de la impremta (plecs solts, fulls volants, cartells, etc.). En aquest apartat, no podem oblidar que el primer llibre literari eixit de la impremta hispànica foren les Trobes en llaors de la verge Maria, publicat a València en 1474.
- La literatura i les crisis socials dels segles XV-XVI. Amb un enfocament més social que literari, en aquest punt ens volem focalitzar, no tant en els autors i altres figures que s’hi relacionen, com en la importància del missatge que transmeten i el seu context. Hi cap tant la propaganda política, el pensament religiós o la percepció de l’alteritat com a estratègies de control social o com a reflex d’una determinada visió del món, així com les efemèrides en què es produeixen aquests missatges, i les seues causes i conseqüències. Cal recordar que en el període temporal que estudia el congrés succeeixen esdeveniments tan importants con l’entrada de l’erasmisme, especialment conflictiu a la ciutat de València i, sobretot, a la seua recent universitat; però també la contrareforma, lligada a la celebració del Concili de Trento, o el canvi important en les estructures polítiques arran de la unió de les corones castellana i aragonesa.